Cap de setmana... passat per aigua!

Com era d´esperar (després de la primera setmana intentant agafar el fil d´un curs escolar d´allò més complicat) vam arribar al cap de setmana. Els nostres plans ens conduïen a una Atzeneta en festes, voltes pel poble, cinema... i solament uns pocs dels nostres dessitjos es van fer realitat ja que la pluja va omplir els dies més importants.

El dissabte vaig anar a la caseta de David per a dinar un boníssim "arròs a banda". Menjar-ho no té res d´especial si no s´esmenta que el va fer ell, solament ell, sense l´ajuda de la seva mare i com no, estava deliciós! Per la tarda vam anar al centre comercial d´Ontinyent per a donar una volteta i després ja vam tornar cadascú a la seva casa.

El diumenge va ser el seu torn per a venir a la meva casa. Vam dinar i després de "matar el temps" a l´ordinador teníem pensat d´anar al cinema a veure alguna cosa interessant, però vam canviar el plans ja que era el pregó de festes. A la fi hi vam anar i ho vam veure tot: danses, cavallets, nanos i gegants, els festers i les dames...

Aquest cap de setmana podria ser un cap de setmana normal però jo no ho pense així. La raó es molt clara, no plou molt (més bé poques vegades) però sempre que ho fa és cap de setmana!!!!!!!!! Per què? Som jóvens, necessitem eixir i disfrutar de la vida però quan tenim l´oportunitat... aigua. En resum, sols ens ix el Sol per anar a l´escola i maleir les vesprades estudiant mentre fa un Sol fantàstic, però pense que podria ser pitjor si ploguera tots els dies i jo haguera d´anar a peu i no amb moto a aquesta!

Què és mediació?

Mediació és l´acció d´una persona quan intervé entre dos persones o més per fer-les posar d´acord.

Be, aquest any al meu institut s´ha posat en marxa aquest pla per a resoldre els conflictes amb els més joves. Així que un grup d´estudiants dels cursos més superiors juntament amb uns professors amb ganes de fer la seua feina perfectament ens em enjuntat per a mediar conflictes.

Fa dues setmanes ens van reunir per primera vegada tots aquells que teníem ben clar que els conflictes al institut tenien que acabar. Així que ens vam posar mans a l´obra i vam fer un curset dirigit pels professors per saber com podem ser uns bons mediadors i els passos que calia seguir per a fer una bona mediació.

Pense que aquesta iniciativa és molt bona i a més a més ens fa madurar a tots nosaltres. Saber com ser imparcial, tractar als joves, com eixir de situacions d´allò més comprometedores… no és gens fàcil! Així que des d´ací envie ànims per a que aquest projecte vaja endavant amb tot l´èxit possible!

-Bego-

Va de bo!

Després d´un bon estiu tornem a veure´ns amb l´aigua al coll. Amb tres dies solament de institut crec que la majoria de nosaltres ja tenim ganes d´unes bones vacances una altra vegada. I us preguntareu el perquè d´aquestes ganes de tornar al sedentarisme estival, doncs és clar: Estem a 2n de Batxiller i (com no) preparant-nos per a la PAU, el nostre repte! Un fracàs o un èxit, tot depén de nosaltres. Així que els professors, per a no deixar-nos aquesta tasca a nosaltres sols, ens estan començant a apretar com a llonganisses!!!

També avui he acabat d´esbrinar quina llicenciatura faré. Després de passar per econòmiques, física, matemàtiques, història, anglés, neurocirurgia i una llarga llista que va des de la ciència a la lletra, he arribat al meu destí: Química. I tot per una senzilla raó: és una de les poques assignatures a les que ho passe d´allò més be i no note que les hores són eternament llargues. A més a més jo també sé que m´agrada, no sé perquè, sols ho sé! És com una d´eixes coses que les saps i no saps com han anat a parar al teu pensament, com si el teu disc dur ja ho duguera per defecte de fabricació.

Així que espere seguir amb aquesta idea fins la pròxima vegada que escriga a aquest blog! Molts besets!!

-Bego-

Ireland= El meu millor estiu!!

----IRELAND:----

Aquest estiu he viatjat a Irlanda, concretament a Gorey (un poble d´uns 10.000 habitants) on he estat un mes. La meva aventura començà el dia 3 de Juliol, on després de moltes hores a l´aeroport de Manises arribarem al nostre destí, la casa dels Johnston. Els primers dies no van ser gens fàcils (més bé complicats) però aviat vaig fer moltes bones amistats! Així que poc a poc aquell lloc desconegut anava fent-se meu.

La rutina a Irlanda era molt diferent a la que jo faig al meu poble. M´alçava a les 7 del matí ja que així tenia temps suficient per a dutxar-me, arreglar-me... I a les 8 desdejunàvem la meva companya i jo. El desdejuni era molt semblant al que jo faig a casa: llet, suc o te amb cereals de tot tipus, torrades o pa negre. Fantàstic!! Després la mare de la casa ens portava a la parada de l´autobús o a l´escola. Les classes començaven a les 9 del matí. Jo estava al nivell més alt de set grups ja que vam fer un examen i no em va eixir gens malament. A classe féiem gramàtica, parlàvem, escrivíem... amb anglès durant unes 6 hores. Després dinàvem, jo concretament sempre menjava un sandvitx amb pernil dolç, encisam, mantega i formatge típic irlandés. Es a dir, tampoc menjava malament ja que a més a més ens posava un suc, fruita i xocolata.
Per la tarda féiem diverses activitats, per exemple jugar a mini-golf, anar al cinema, jocs típics de Irlanda, la piscina... i a les 4.30 tornàvem a casa per a sopar. Després que la dona ens donara tot el menjar que guardava al rebost ens baixava al poble per pegar una volta o ens quedàvem al nostre carrer amb els nostres amics. L´hora de tornada a casa mai va passar de les 10.30 ja que també calia entendre que estàvem a responsabilitat de la família.

Els dissabtes anàvem a visitar algun lloc cultural del país. Així que vam anar a Dublín, a la fàbrica de Guiness... I els diumenges teníem el dia lliure, aleshores vam tornar a anar a Dublín, a la platja...

Es a dir, un estiu fantàstic encara que vaig trobar a faltar molt a la meva família i al meu nóvio.

Bego!!!

La meva primera entrada a aquest blog!

El meu nom és Begonya i estudie 2n de Batxiller al I.E.S Josep Segrelles d´Albaida. Els estudis (per ara) no em van gens malament i com la majoria dels estudiants de la meva edat encara veig el meu futur molt incert. Les meves aficions són llegir novel.les de tot tipus, eixir amb el meu nòvio (David)... i com no... anar de compres.

He començat a escriu-re aquest blog perquè ja portava uns mesets pensant que no estaria gens malament poder compartir les meves vivències i pensaments amb el món. Però tal vegada l´espenteta que necessitava ha sigut la del meu professor de Valencià (Juli) que ens ha comentat aquesta opció per a millorar la nostra llengua mentre ho passem bé. Així que ací estic intentant omplir aquest blog buit però que poc a poc anirà agafant color.

Espere no deixar aquest blog de la mà de Déu i escriu-re tan aviat com em siga possible.

Un fort abraç:

-Bego!!!-